Inauguració de l´exposició el dia 14 de setembre de 2012. La premisa era impovisar sons d'electrònica analògica que es funcionessin com a banda sonora dels diferentes treballs de vídeo dansa exposats.
Aquella perfomance, el públic, l´espai, les càmares, el soroll i el silenci són també CONTRADANSA.
Aquella perfomance, el públic, l´espai, les càmares, el soroll i el silenci són també CONTRADANSA.
Les imatges en directe de VJ PAL havien de mixturar-se amb un munt de monitors que interactuaven amb d´altres imatges loopejades. El directe vs. la gravació. Dos temps diferits, imatges separades dialogant en un mateix espai.
Robert R. Zudaire enfrontat amb múltiples imatges d´ell mateix. El doble catòdic, ball i ballarí encarnats a l´exposició, un únic dia.
La recuperació de tecnologia aparentment desfasada és una forma de reciclatge. Una de les perversions de la indústria, en aquest cas la videogràfica, és oferir constantment novetats tecnològiques, suplantant formats de gravació i edició sense cap criteri tecnològic ni, menys encara, artístic. Els formats són vàlids fins que hom decideixi fer-los servir.
Hem triat càmeres antigues amb formats en desús per captar els moviments del ballarí. Les lents d´aquetes càmeres amb la seva particular sensibilitat ofereixen més elements contradictoris per a la filmació i entronquen amb la iconografia del vídeo art clàssic.
La reutilització d´aquests formats i equip planteja un nou escenari de mutacions i hibridacions entre disciplines artístiques. Els antics formats esdevenen objectes artístics més enllà del seu us i contingut, revelant-se únics en un mercat de productes audiovisuals estandarditzats.
FOTOGRAFIES
